A l'Alta Edat Mitjana els pagesos no volien produir més del que necessitaven
A l'Alta Edat Mitjana els senyors no tenien interès en augmentar la producció i no es preocupen d'avanços tècnics
A l'Alta E.M. els senyors feudals
tenien interès en augmentar la producció.
A l'A.E.M. els senyors no tenien interès en augmentar la producció perquè no hi ha demanda
L'augment de producció agrària que coneix l'economia europea a partir del S.XI, és causat per la roturació de noves terres ja que no hi ha cap millora tecnològica.
Entre els segles XI i XIII l'economia europea entra en una etapa d'expansió i aixó vol dir que ja no hi ha males collites.
La productivitat és la relació que hi ha entre la producció i el temps trigat en produir-la.
L'augment de població europea als segles XII-XIII és possible perquè minven les taxes de mortalitat.
En l'Edat Mitjana cadascú produeix el que es necessari per viure, per això no hi ha comerç ni estalvi.
L'economia de l'Edat Mitjana era agrària de subsistències perquè l'activitat econòmica fonamental era l'agricultura i la terra la
principal font de riquesa.
En l'A.E.M. els privilegiats no posseien coses de luxe perquè no les necessitaven.
La indústria urbana de la Baixa E.M. és una indústria capitalista ja que el taller és propietat privada del mestre.
La Baixa Edat Mitjana europea forma part d'una època de transició entre el feudalisme i el capitalisme que durarà fins al final del s.XVIII.
Davant l'economia de la A.E.M., la indústria és una novetat que apareix a Europa la B.E.M.
El comerç pot sorgir en la Baixa E.M. perquè augmenten els excedentes de producció en mans dels senyors.
El comerç pot sorgir en la Baixa E.M. perquè els camperols produeixen més aliments.
El comerç pot surgir en la Baixa E.M. perquè la divisió del treball s'està desenvolupant.
La societat de l'A.E.M. no té mobilitat social perquè l'ascensió social era contraria a la voluntat de Déu.
En l'etapa agraria el sorgiment d'una nova font de riquesa permetrà la possibilitat d'ascensió social.
Els burgesos en la B.E.M. eren els habitants de la ciutat.
Els artesans en la B.E.M. no formaven part de la burgesia
L'esforç personal i el desenvolupament de les propies idees no eren valors culturals pels pagesos de l'A.E.M.
L'esforç personal i el desenvolupament de les propies idees no eren valors culturals pels privilegiats de l'A.E.M.
L'esforç personal i el desenvolupament de les propies idees no eren valors cultural pels mercaders de l'A.E.M.
Els pagesos creien que el repartiment de drets i de béns que existia en la societat feudal era voluntat de Déu
Els pagesos creien que el repartiment de drets i de béns que existia en la societat feudal era voluntat de Déu perquè aixó interessava als eclesiàstics i als nobles.
Els senyors creien que el repartiment de drets i de béns que existia en la societat feudal era voluntat de Déu.
Els senyors de l'Edat Mitjana es creien superiors a la resta de la societat perquè havien nascut nobles.
Els senyors de l'Edat Mitjana devien comportar-se com corresponia a persones de la seva categoria: honrats, fidels a la paraula donada, bons cristians, valents i defensors dels dèbils si no volien ser meynspreats per la resta de la noblesa.
Els senyors de l'Edat Mitjana es creien superiors a la resta de la societat basant-se en què eren els propietaris dels mitjans de producció.
El vassallatge és una institució política que va enfortir la monarquia.
Els vassalls rebien l'administració d'un territori (generalment) com a benefici però devien obeir el seu senyor i pagar impostos al
rei.
En l'Alta Edat Mitjana el sistema polític és una monarquia feudal en la qual els territoris estan dividits en feus dirigits per un privilegiat que
obeïa al rei
B) Raona o justifica les respostes: 5, 7, 11, 12, 15, 25, 26, 27, 28 i 32 (5p)